Totes les drogues presenten una doble cara: primer apareix la part positiva que tant atrau als consumidors, però posteriorment, aquesta cara desapareix, donant lloc a la cara real: els problemes socials, clínics i infinits trastorns.
Aquesta doble cara és la que fa tan difícil evitar que noves persones consumeixin i acabin abusant-ne.
El procés de l’addicció a les drogues ha estat molt comparat amb el procés d’enamorament, però en aquest cas, es tracta d’una relació no afortunada.
Segons el Dr.Arnold M.Washton en el seu llibre “Querer no es poder”, existeixen cinc etapes en el procés d’addicció:
Enamorament
Les primeres experiències amb les drogues deixen una marca gravada. Si aquest primer contacte ha estat agradable, es produeix una atracció apassionada i un enamorament per tornar a prendre la substància. Aquesta percepció està distorsionada de la realitat, però emociona, produeix eufòria o tranquil·litza, la qual cosa fa augmentar la probabilitat de que tornin a consumir.
Lluna de mel
Un cop les persones aprenen que el consum d’algunes substancies els poden transportar a estats d’ànims positius, el pas a la addicció és molt senzill. La baixa tolerància a la frustració o la incapacitat per a fer front a les adversitats, dona lloc a la búsqueda de solucions màgiques.
Durant la lluna de mel, el futur addicte experimenta totes les gratificacions del consum sense cap conseqüència negativa: sent que controla la situació, es pot sentir millor instantàniament i disfruta de la sensació d’oblidar-se de tot, però del que no es dona compte és de que les relacions no es poden basar en la mentida, i que la fantasia no pot funcionar a llarg plaç.
Traïció
Diuen que “no es oro todo lo que reluce”. Amb el pas del temps, es enganyat. En aquesta etapa, l’addicte realitza coses que normalment no faria per a mantenir la seva addicció com robar, participar en altres activitats il·legals…Els paradisos que es visualitzaven en la etapa anterior, es tornen foscos.
En aquesta etapa comença el decliu.
A la ruïna
El addicte comença a notar els signes i símptomes de l’addicció com són el síndrome d’abstinència, la dependència…Creixen els sentiments negatius. Es desenvolupa la tolerància i ha de consumir més, no per obtenir plaer o alleugeriment, sinó per evitar el malestar que produeix el síndrome d’abstinència.
La dependència física causada per la substància sobre el seu sistema nerviós té a l’individu atrapat.
Els problemes, lluny de desaparèixer, comencen a incrementar-se.
Empresonats
Amb el temps, l’addicte arriba a un estat de desesperació en relació amb la substància, deixant de banda tot lo demes. Es comporta cada vegada més impulsivament i sense control, pres de la seva addicció. Comença el descens a la desesperació… Però el RETORN existeix, encara que sigui un procés també DUR I DIFÍCIL.
